Llorenç Huguet pide al Govern “máxima prudencia con los recortes” para evitar “problemas de cohesión social”

Las diferencias económicas entre los ciudadanos de la Comunidad cada vez son más acusadas.

Las diferencias económicas entre los ciudadanos de la Comunidad cada vez son más acusadas.
B. Ramon

Mallorca

MIGUEL MANSO PALMA De tierra de oportunidades a páramo de desigualdades. Las islas se han convertido en una de las comunidades con más diferencias entre pobres y ricos. Si a Balears se la considerara un país en el seno de la Unión Europea, ocuparía el séptimo puesto en la clasificación de estados con mayor injusticia social, solo superada por Letonia, Lituania, Portugal, Rumanía y Bulgaria.

Este ´ranking´ de la desigualdad lo elabora el Consell Econòmic i Social (CES), que ayer presentó la memoria correspondiente al año 2010. Los datos sobre bienestar económico y distribución de la renta vertidos en este documento corresponden al ejercicio 2008, el último del que se tienen cifras contrastadas. Por tanto, Balears se adentró en la crisis con una sociedad partida en dos. Esa brecha se ha agrandado desde entonces, infieren los autores del documento.

El president del CES y exrector de la UIB, Llorenç Huguet, reclamó al Govern “máxima prudencia a la hora de recortar en asuntos sociales”. Para Huguet, se ha encendido la “luz amarilla” de alerta: “Si crece la pobreza, sufriremos problemas de cohesión social”.

El balance del CES resulta desalentador, pero no tanto por la crisis como por el retroceso sufrido durante los años previos. Balears ha tirado por la borda la primera década de este siglo. Ha sido la Comunidad con la menor tasa de crecimiento del Producto Interior Bruto (PIB) entre 2000 y 2010. El desarrollo de la construcción y los buenos años turísticos no han impulsado la economía ni el bienestar social.

Al comparar el periodo comprendido entre 2003 y 2008, los autores de la memoria llegan a dos conclusiones: La última etapa expansiva de la economía balear no sirvió para enjugar la desigualdad –todo lo contrario, superó por primera vez a la del conjunto del país–; y con el inicio de la crisis esta disparidad entre familias ha crecido en un 12%. El 20% de los hogares más ricos acumula seis veces más de renta que el 20% de los más pobres.

Los datos de esta memoria se han quedado desfasados por el vendaval de la crisis. Con 76.067 parados en el mes de septiembre, seguro que el volumen de familias al borde de la indigencia se ha multiplicado. Pero aun así, resulta revelador que en 2008 Balears ya encabezara la lista de comunidades con mayor porcentaje de hogares en riesgo de pobreza –el 22,3% frente al 19,5% del conjunto de España–.
Los autores del informe consideran ´hogares en riesgo´ los que disponen de menos de 7.980 euros anuales, es decir, unos ingresos inferiores al 60% de la media balear.

Las islas se han ido arruinando en los últimos años a marchas forzadas. Si los ingresos por persona en 2003 superaban en 14 puntos la media nacional, un lustro después se han ajustado hasta los seis puntos.

Con este panorama no es de extrañar que los inmigrantes extracomunitarios comiencen a retornar a sus lugares de origen. Los extranjeros representan el 21,9% de la población total (242.578 personas) y aumentaron en 2010 un escaso 0,1% gracias al empuje italiano, alemán, rumano y marroquí. Sin embargo, varias nacionalidades han perdido peso en la estructura de la sociedad. Los países que presentan decrecimientos en el número de residentes son Argentina (-818), Bolivia (-744), Uruguay (-487), Brasil, Chile, Ecuador y Colombia. En conjunto se han dado de baja unos 3.000 extranjeros.

Cero en tecnología e innovación
Balears no ha sabido aprovechar la bonanza ni para construir una sociedad más justa ni para salvar la laguna tecnológica crónica. “La Comunidad es una de las que menor porcentaje gasta en Investigación y Desarrollo: solo el 0,38% de su PIB. Este valor es sensiblemente inferior a la media nacional que ronda el 1,38%. No obstante, ha sido una de las pocas regiones que sí ha incrementado la inversión en I+D, con un 2,54%”, señala el informe.

Del gasto total I+D, el 47% procede la Universitat de les Illes Balears, un 37,6% de la Administración Pública y solo el 15,52% lo inyecta el sector privado, que además ha rebajado su aportación de 20,8 millones en 2008 a 15,5 millones un ejercicio después.

15 d’Octubre de 2011

TROBADA DE PARTICIPACIÓ DE PERSONES EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT.

CRISI I CONVIVÈNCIA,

VEUS PER A UNA NOVA CIUTADANIA

Amb motiu del Dia mundial de lluita contra la pobresa i l’exclusió social que té lloc el 17 d’octubre, la Red Española de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social (EAPN_ES) i la Xarxa per la Inclusió Social EAPN – Illes Balears ha organitzat la trobada de persones en situació de vulnerabilitat “Crisi i convivència, veus per a una nova ciutadania”.

Amb aquesta trobada, la Xarxa per la Inclusió Social EAPN – Illes Balears pretenia donar veu a diferents col·lectius que pateixen especialment la situació de crisi actual a fi de reflexionar sobre com es viu la crisi i com afecta a la convivència als nostres pobles i barris, així com per formular propostes per a la construcció d’una nova ciutadania que sorgeixin de la participació de les persones que es troben en situació de més vulnerabilitat.

Les jornades s’han desenvolupat a l’Hotel d’Entitats Ciutadanes al barri de Camp Rodó, i ha contat amb la participació de 120 persones de les quals hi havia 90 representants dels  col·lectius vulnerables i 30 tècnics de les diferents entitats associades a EAPN-Illes Balears.

El programa de la jornada ha consistit en una taula rodona per explicar diferents iniciatives de participació ciutadana i posteriorment treball en grups per compartir i debatre experiències personals relacionades amb la cirisi actual.

Durant tota la jornada s’ha comptat amb la participació de dos il·lustradors (Marcel Pinto Pereira i Carlos Riera Rosselló) i de dos pintors muralistes (AEREOSOL WORK), gràcies als quals s’ha pogut comptar amb unes conclusions gràfiques de la Trobada.

A la festa de cloenda de la Trobada, a on s’han llegit les conclusions dels grups de treball i s’ha fet l’exposició gràfica, s’ha comptat amb la participació de Tom Trobador i el grup de música Diemb Rimby.

CONCLUSIONS de les experiències i dels grups de treball:

“És necessari un canvi estructural del sistema social, polític i econòmic, però acompanyat d’un canvi d’actituds i valors a nivell individual.”

Propostes:

-          Potenciar:

  • L’educació en valors de les generacions futures i la reeducació de la població adulta.
  • El consum responsable.
  • Una democràcia real.
  • La banca ètica i els sistemes de microcrèdits

-          Es destaca la importància de tenir una actitud positiva davant el canvi.

-          Es fa necessari reforçar els sistema públics dels serveis socials, d’educació, la de vivenda i de sanitat.

-          Democràcia real: s’han d’establir mecanismes de control per a permetre la revisió de les promeses electorals per part dels ciutadans

-          Fomentar

  • Espais de participació.
  • Ajudes a les Pimes i als emprenedors.

-          La crisi també és una oportunitat per:

  • Fomentar la participació i l’associacionisme
  • Conscienciar-nos i aprendre a prioritzar el què és realment important
  • Valorar els serveis públics.
  • Millorar la formació educació individual per a la promoció laboral.

[1] La Xarxa per a la Inclusió Social està formada per: ASPAS, Càritas Diocesana de Mallorca, Cooperativa Jovent, Creu Roja Espanyola a les Illes Balears, FEIAB, Fundació Ires, Fundació Patronat Obrer, GREC, INTRESS, PROBENS, Projecte Socio Educatiu Naüm, Espiral, Fundació Projecte Home Balears i REAS Balears.

P1060964

P1070126

P1070127

P1070129

P1070140

L’Assemblea general, celebrada a Lisboa els dies 17 i 18 de juny de 2011, va tenir lloc enmig de la indignació creixent per la fallada de les institucions europees i dels governs dels Estats membre a adoptar mesures de solidaritat protegint a les persones en lloc dels mercats.

Declaracion lisboa 2011

 Revista Afers Socials, maig 11

Revista d’Afers Socials número 6, a la qual trobareu:

- Pàg. 15, Propostes del Tercer Sector d’Acció Social Estatal per a una estratègia d’inclusió social 2020 a Espanya. (Marta Soler, Venancio Domínguez i Carme Muñoz).

 - Pàg. 118, resum de la presentació de Bones Pràctiques que el passat 17 de desembre de 2010 vam dur a terme a Son Llebre des de la Xarxa per a la Inclusió Social, EAPN-Illes Balears i la Direcció General de Planificació i Formació de la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració.

Las entidades del Tercer Sector Social Español hemos entendido que éste año 2010 era un momento clave para marcar retos de futuro en nuestro país, y por eso en el marco del Grupo de Empleo e Inclusión Social del Consejo Estatal de ONG de Acción Social, a iniciativa de la Red Europea de Lucha Contra la Pobreza y la Exclusión Social (EAPNES), la Plataforma de ONGs de Acción Social y la Plataforma del Voluntariado de España, iniciamos un proceso de trabajo conjunto para realizar propuestas de actuación que se tradujeran en una estrategia para la inclusión y la cohesión social en España para la próxima década.

Para llevar a cabo este proyecto, se ha contado con expertos en la materia, provenientes tanto de las entidades sociales como de algunas Administraciones públicas y de la Universidad.  Los trabajos de reflexión, producción de ideas y debate  se iniciaron en el mes de mayo, canalizando después el debate a través de todas las redes y entidades del Tercer Sector de Acción Social español, con el fin de profundizar en las propuestas, añadir otras nuevas y llegar a conseguir un documento realmente participado y consensuado por todas las entidades del Tercer Sector de Acción Social.

 A lo largo de los días 30 de septiembre y 1 de octubre se celebró en Madrid la Convención: “Propuestas del Tercer Sector para un Estrategia de Inclusión y Cohesión Social 2010-2020 en España” en la que se volvió a debatir sobre el documento elaborado, que dio lugar al que se presenta a continuación.

Propuestas para una Estrategia 2020 en España

PIC7F2.tmp

El maig de 2005 diverses entitats de les Illes Balears ens associàrem per tal de combatre la pobresa i l’exclusió social del nostre entorn. Amb aquest objectiu neix la XARXA PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL. EAPN– ILLES BALEARS.
Som una organització democràtica, autònoma, participativa i sense ànim de lucre.
A més a més, estam associats amb L’EAPN (European Anti Poverty Network), xarxa europea de lluita contra la pobresa i l’exclusió social que neix a Brussel·les l’any 1990 com a coalició independent d’ONGs. És un òrgan de consulta per part del Consell Europeu i membre fundador de la Plataforma Europea d’ONG’s per a l’ acció social. Està constituïda per més de 25 xarxes nacionals i 22 organitzacions d’àmbit europeu.
També formem part de L’EAPN- ES, la xarxa de l’Estat Espanyol que es creà el 2004 i la formen 15 xarxes de les diferents autonomies i 14 entitats estatals. El dia 18 de maig de 2005 es va constituir l’ EAPN-ILLES BALEARS. XARXA PER LA INCLUSIÓ SOCIAL. L’EAPN (European Anti Poverty Network) és una xarxa de lluita contra la pobresa i l’exclusió social integrada per 20 xarxes nacionals i 25 organitzacions europees.

El passat 17 d’Octubre la Xarxa per a la Inclusió Social, EAPN-Ib va presentar l’Anàlisi del document recopilatori de dades referides a la cobertura de necessitat d’alimentació de l’Illa de Mallorca, el qual es va dur a terme durant el 1er semestre de l’any 2009, des de la Comissió de Necessitats Bàsiques no Cobertes.

Aquest anàlisi recopilatori s’ha editat a la Revista d’Afers Socials desembre de 2009/núm. 04

A més a més s’han publicat notícies a la premsa:
Diari de Mallorca, 23 de Febrer de 2010