Estam orgullosos i orgulloses dels avenços del nostre Estat de Benestar. Ens ha proporcionat la sanitat i educació universals. Ha establert un sistema de pensions públiques, ampli i solidari, en el qual també tenen cabuda aquelles persones que, per circumstàncies, no han pogut contribuir prou durant l’edat activa. Comptam amb una xarxa de seguretat de serveis, prestacions i instal·lacions, si ens trobam en dificultats.

Amb les nostres contribucions, fem possible que s’assignin recursos per a la maternitat, l’orfandat, la viduïtat, la discapacitat i la dependència. Podem obtenir ajuts si ens quedam sense feina, si tenim un accident o ens emmalaltim. Concretament, disposam de rendes mínimes que permeten cobrir despeses d’emergència. Tots els treballs científics que han analitzat el nivell de satisfacció, felicitat i benestar individual i familiar al país han assenyalat l’enorme importància que l’Estat de Benestar té en configurar tal nivell. Mitjançant els impostos redistributius, la societat també dóna suport a l’àmplia tasca centrada en les persones que realitzam les entitats socials, perquè treballam amb les autoritats de forma complementària, augmentant la cohesió social, donant suport a les capacitats de les persones i grups amb menors oportunitats o exclosos, perquè destacam i denunciam els problemes, proposam solucions i combatem les injustícies.

Sabem que aquesta xarxa de seguretat i benestar no és perfecta. Per aquesta raó, hem de reformar-la i enfortir-la. No privatitzar i desfer-nos d’ella. Necessitam que es creïn oportunitats en tots els territoris, en l’àmbit rural i l’urbà, que no hi hagi xarxes de segona i de primera categoria, que la població tingui garantits els seus drets i satisfetes les seves necessitats amb independència del lloc on visqui. Necessitam que els recursos econòmics i socials existents tinguin un impacte objectiu, previnguin i eradiquin la pobresa i l’exclusió, de la mateixa manera en què la sanitat busca prevenir i eradicar la malaltia. Volem que s’assisteixi, però també que s’inverteixi a mitjà i llarg termini en canviar la vida de les més de 12 milions de persones que avui estan en pobresa, que pateixen violència, que són discriminades i excloses, que no tenen un habitatge o una ocupació digna. Volem que totes les opcions polítiques els posin en primer lloc en la llista de «coses per fer».

Per tot això, declaram el nostre ferm compromís amb un Estat del Benestar reformat, eficaç, estès i garantista. Ens convocam a estar alertes per lluitar contra les tendències que s’acarnissen en la desqualificació i la desvalorització del que és públic, que insisteixen en «l’ocupació com la millor (i única) política social» sense tenir en compte la seva qualitat i dignitat, i contra les que donen suport les retallades en les despeses socials o les privatitzacions de serveis públics.

En canvi, cal posar en marxa l’Estratègia nacional de lluita contra la pobresa, desenvolupar el Pilar Europeu de Drets Socials, garantir els Drets Fonamentals de la UE, adoptar la Carta Social Europea, altres tractats i convenis internacionals i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

Com a entitats de Tercer Sector que lluitam contra la pobresa, la discriminació i en favor de la igualtat, la nostra posició pel que fa al futur de l’Estat de Benestar és clara. No és «despesa», és inversió. No és un llast, és fonament de desenvolupament econòmic sostenible. No hi ha un problema de «viabilitat», sinó de prioritat. Cal prioritzar el benestar i invertir més i millor en les persones, perquè tots i totes puguem assolir el màxim potencial de les nostres capacitats i de desenvolupament humà.

El resultat de les recents eleccions generals ha conformat un escenari complex que ha d’estar marcat per la superació de les dificultats d’entesa de la nostra classe política. Això és essencial perquè puguin assolir acords que garanteixin la sostenibilitat present i futura de l’Estat del Benestar.

Per tant, des d’ EAPN-ÉS exigim que es conformi com més aviat millo un nou govern que abordi amb decisió totes aquestes qüestions que no poden ni han d’esperar un segon més.