EAPN-analisis estudio crecimiento anual 2012

El tema central del encuentro será: “El derecho a vivienda en un contexto de la crisis”.

La ‘Marató per la pobresa’ permetrà conscienciar més i millor el conjunt de la ciutadania sobre les desigualtats i les injustícies que pateix la nostra societat.

La Taula del Tercer Sector, que representa prop de 4.000 entitats socials del país, va fer públic el passat 27 d’abril una Declaració en la qual expressa el seu suport a la ‘Marató per la pobresa’ organitzada per Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio.

Quan falten 3 setmanes per a la celebració de la ‘Marató per la pobresa’, el proper 27 de maig, les entitats socials del país volen expressar el seu suport a la iniciativa ja que permetrà conscienciar més i millor el conjunt de la ciutadania sobre les desigualtats i les injustícies que pateix la nostra societat. Alhora, la Taula del Tercer Sector considera que la ‘Marató per la pobresa’ permetrà fomentar la solidaritat i el compromís ciutadà amb les persones que no disposen de prou ingressos per atendre les seves necessitats bàsiques. L’alt nombre de projectes presentats a la Marató per les ONG socials, més de 235 de 288 entitats socials diferents, demostra també la voluntat del Tercer Sector Social de donar resposta a moltes d’aquestes necessitats.

La Taula del Tercer Sector remarca que la celebració d’un esdeveniment tan gran com la ‘Marató’ no haurà de substituir en cap cas la responsabilitat dels poders públics en la lluita contra la pobresa i les creixents desigualtats que afecten greument la nostra societat. Sinó que es tracta d’un esforç complementari del conjunt de la societat civil catalana, perquè cap govern ni pot ni ha d’afrontar en solitari aquest objectiu, i perquè avui, més que mai, tots hem de donar el millor de nosaltres mateixos per donar-hi resposta: el nostre govern, les entitats socials, les empreses, les institucions, els agents socials, i tota la ciutadania.

La Taula del Tercer Sector fa una crida, doncs, a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya a participar en la propera ‘Marató per la Pobresa’, i a sumar-se al combat contra la pobresa i l’exclusió social.

Podeu llegir la Declaració aquí.

La ‘Mesa de diálogo civil’, formada per la major part de les federacions d’entitats del Tercer Sector Social d’Euskadi, ha acordat amb el Govern basc, després de dos anys de treballs, un nou sistema de concertació en l’àmbit dels serveis socials que prioritza les entitats del Tercer Sector.

Aquest nou sistema, que s’emmiralla en els concerts educatius i queda regulat al marge de la Llei de contractes del sector públic, permetrà a les entitats del Tercer Sector Social basques millorar el seu marc legal de col.laboració per a la prestació dels serveis inclosos en la cartera de serveis de la llei basca de serveis socials de l’any 2008. El nou sistema ha quedat recollit en un Decret que desenvolupa els articles 61 a 68 de l’esmentada llei. El seu objectiu és configurar un marc jurídic en el qual les entitats del Tercer Sector mantinguin la seva posició principal en la prestació dels serveis socials al País Basc per motiu de la seva trajectòria històrica i el seu paper essencial en el moment actual en aquest àmbit.

Les entitats que podran accedir a aquest nou règim de concert seran aquelles que obtinguin del mateix Govern basc la declaració d’’entitat d’interès social’. Per això el Govern basc també ja ha elaborat el Decret que regularà el procediment per acreditar aquest tipus d’entitats.

INICIO DE RECOGIDA DE FIRMAS DE LA ILP PARA   LA DACIÓN EN PAGO RETROACTIVA, LA PARALIZACIÓN DE LOS DESAHUCIOS Y EL ALQUILER SOCIAL

Rueda de prensa de la Comisión Promotora el próximo jueves, 19 de abril, a las 11:30h, en el Ateneo de Madrid

La Comisión Promotora de la iniciativa legislativa popular para la dación en pago retroactiva, la paralización de los desahucios i el alquiler social ofrecerá el próximo jueves, 19 de abril, una rueda de prensa para anunciar el inicio de la recogida de firmas necesarias para presentar la propuesta de la ley al Congreso de los Diputados.

En la rueda de prensa intervendrán:

• Laura Piñol (CCOO)
• José Vicente Vallín (Confederación Estatal de Asociaciones Vecinales – CEAV)
• Gema Gallardo (EAPN–España – Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión Social)
• Vanesa Valiño (Observatorio DESC – Derechos Económicos, Sociales y Culturales)
• Ada Colau (Plataforma de Afectados por la Hipoteca – PAH)
• Carmen López (UGT).

También intervendrá en la rueda de prensa una persona afectada por ejecución hipotecaria. Una de las 350.000 que se han producido en España desde 2007 i hasta el tercer trimestre de 2011, según los datos del Consejo General del Poder Judicial.

L’Impost de la Renda permet a la ciutadania mostrar la seva solidaritat de forma totalment gratuïta

Nota Informativa. Palma, 18 d’abril de 2012

La Xarxa per a la Inclusió Social EAPN Illes Balears i COORDINADORA- Federació Balear de Persones amb Discapacitat demanen que es marqui la casella de fins socials de la declaració de renda corresponent a l’exercici 2011. D’aquesta manera, a nivell estatal, es podran seguir destinant més de 200 milions d’euros a programes socials que donen atenció a més de 5 milions de persones.

Marcant aquesta casella els ciutadans i ciutadanes tenen l’oportunitat de destinar, de forma totalment gratuïta (ni es paga més, ni és retorna manco), un 0.7% de la quota íntegra a finalitats socials. Però per desconeixement molta gent segueix deixant la casella en blanc. L’Impost de la Renda és l’únic tribut que permet a la ciutadania decidir la destinació d’una part dels seus doblers i mostrar la seva solidaritat.

Segons l’experiència dels darrers exercicis a les Illes Balears, més del 50% dels ciutadans cedeix el 0.7% de la seva contribució a programes de les entitats socials. Això permet que més de 6 milions d’euros es destinin a cobrir les necessitats de persones que estan en situació de vulnerabilitat dels següents col·lectius: persones majors, persones amb discapacitat, infància i família, joves, dones, immigrants, refugiats i asilats, persones amb malalties mentals, malalts crònics, persones amb conductes additives, reclusos i ex-reclusos, persones amb dificultats d’inserció sociolaboral, persones sense sostre i d’altres.

Aquesta acció no exclou que també qui ho desitgi pugui destinar un 0.7% més al manteniment de l’església catòlica. Es poden marcar conjuntament les dues caselles, assignant un 0.7% a fins socials i un 0.7% a l’església. Les dues aportacions se sumen, no es divideixen.

Pera més informació podeu contactar amb: EAPN-Illes Balears. Xarxa per a la Inclusió Social: Carme Muñoz (Tel. 662366232).

COORDINADORA- Federació Balear de Persones amb Discapacitat és una federació d’àmbit autonòmic que té com a principal objectiu la normalització del dia a dia dels ciutadans i ciutadanes amb alguna discapacitat; per això realitza serveis dins l’àmbit associatiu, social, formatiu i laboral. Actualment està integrada per 36 associacions.

EAPN- ILLES BALEARS. Xarxa per a la Inclusió Social és una entitat sense afany de lucre, que té com objectiu combatre la pobresa i l’exclusió social de les Illes Balears.

És una organització democràtica, autònoma, participativa i sense ànim de lucre que agrupa a més de 30 entitats de les illes. A més a més, estan associats amb L’EAPN (European Anti Poverty Network); una xarxa europea de lluita contra la pobresa i l’exclusió social que neix a Brussel·les l’any 1990 com a coalició independent d’ONGs. L’EAPN és un òrgan de consulta per part del Consell Europeu i  és membre fundador de la Plataforma Europea d’ONG’s per a l’ acció social; constituïda per més de 25 xarxes nacionals i 22 organitzacions d’àmbit europeu.

EAPN- Illes Balears també forma part de L’EAPN- ES, la xarxa de l’Estat Espanyol que es creà el 2004 i la integren 15 xarxes de les diferents autonomies i 14 entitats estatals.

Per a més Informació:

Carme Muñoz 662366232

Palma. 27 de març de 2012.

Hotel d’Entitats Ciutadanes del Mercat del Camp Redó

El Tercer Sector Social Illes Balears constituït per 8 xarxes d’entitats sense ànim de lucre (COORDINADORA-Federació Balear de Persones amb Discapacitat, EAPN- Illes Balears. Xarxa per a la Inclusió Social, FEAPS Balears, FESSMM, foQua, REAS Balears, Predif Illes Balears i Fòrum ONG de Menorca com a entitat adherida) es va reunir dia 21 de març amb el Vicepresident Econòmic del Govern Balear, José Ignacio Aguiló. El Vicepresident manifestà la intenció del Govern de  liquidar, durant l’any en curs,  tot el deute acumulat fins a 31 de desembre de 2011.

Properament es mantindrà una reunió amb els tècnics de la Conselleria d’Economia per tal d’establir un calendari de pagaments i per agilitzar la tramitació dels mateixos.

Això no obstant el TSSIB vol expressar, mitjançant aquesta roda de premsa, la seva preocupació per la incertesa que representa no saber si podran continuar mantenint els serveis que presten i fins i tot, si algunes entitats, de gran arrelament i amb molts anys de funcionament, hauran de tancar les seves portes. És per això que és vital que el compromís adquirit per la Conselleria es compleixi estrictament.

La demora en els pagaments per part de les administracions públiques dels serveis prestats per les entitats no lucratives no és nova. Fa dos anys que aquesta mateixa situació va ser denunciada i a dia d’avui continua.

A més, cal afegir, que les entitats estan assumint els interessos bancaris, cada vegada per cert, més elevats. De la mateixa forma, cada vegada és més complicat obtenir un confirming i negociar amb els bancs préstecs per mantenir la liquiditat. Això en la pràctica significa “fer de banc” per a les administracions públiques.

El deute de les administracions públiques a 31/12/11 a les entitats sense ànim de lucre que presten serveis per a l’atenció de col·lectius en situació de vulnerabilitat ascendeix a 29.517.382 €:

-Deute del Govern de les Illes Balears: 12.190.542 euros.

- Deute dels Consells insulars: 7.804.219 euros.

- Deute dels Ajuntaments: 9.522.621 euros.

El Govern Balear ha fet esforços aquests darrers mesos i ha pagat 4.500.000 € del seu deute. Però aquests pagaments són insuficients per garantir la normalitat en el funcionament de les entitats socials.

Manteniment de les partides pressupostàries per a 2012

Per altra banda exigim que per aquest 2012 es mantinguin les inversions de totes les Administracions Públiques en matèria social i es puguin mantenir els serveis que estan actualment en marxa ja que degut a la situació de crisis les demandes de la població estan augmentant.

Cal recordar que aquests serveis donen atenció bàsica a prop de 120.000 persones i que empren a 3.200 treballadors/es i que compten amb més de 5.000 voluntaris/es. Si en època de bonança econòmica aquests col·lectius estan en situacions de vulnerabilitat, atacar-los directament ara podria tenir conseqüències molt negatives en una societat que necessita més que mai la cohesió i  la pau social.

Ens referim a serveis que donen prestacions bàsiques a col·lectius ja de per si mateix vulnerables. A través de les entitats del Tercer Sector Social Illes Balears s’atén a persones majors, a persones amb discapacitat, a joves, a dones, a menors i a les seves famílies, a immigrants i asilats, a persones amb malalties mentals, a malalts crònics, a persones amb conductes additives, a persones amb dificultats d’inserció laboral, a reclusos o ex-reclusos i a la població en general.

Posteriormente, más de 120 personas procedentes del ámbito académico, político y del tercer sector de acción social, debatieron en torno a las siguientes áreas temáticas, identificadas como líneas estratégicas para la elaboración de las propuestas: Formación y empleo; rentas mínimas; acceso y mantenimiento de la vivienda; mejora de la equidad y calidad de la educación; sostenibilidad del sistema nacional de salud y otras políticas que incidan en la disminución del impacto de la crisis sobre los grupos de población más vulnerables, ajustando las medidas políticas a las necesidades sociales de las personas.

Las propuestas elaboradas por los talleres temáticos se compilarán en un documento de trabajo que se entregará a las Administraciones Públicas para su toma en consideración a la hora de llevar a cabo políticas sociales y de inclusión social, con el fin último de mejorar la calidad de vida de las personas en mayor riesgo de pobreza y exclusión social, verdaderas víctimas de la crisis, así como prevenir la caída en dicha situación de más personas.

Datos de Contacto de prensa:

Jonás Candalija // jonas.candalija@eapn.es

Responsable de Comunicación EAPN-ES /Telf. 91 786 04 11 – 649 237 845

www.eapn.es

DÍA INTERNACIONAL DE LAS MUJERES.

En este 8 de marzo, Día Internacional de las Mujeres, la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusión social en el Estado español (EAPN-ES) reivindica una vez más la necesidad de luchar contra todas las formas de discriminación y violencia que sufren cada día las mujeres en el mundo. La justicia social solo puede alcanzarse desde la igualdad de género y de derechos de todas las personas, hombres y mujeres.

 En estos momentos de crisis económica y financiera, la sociedad no puede renunciar a los avances alcanzados en los últimos años en materia de igualdad, hoy más que nunca amenazados por las medidas de ajuste presupuestario y recortes sociales. La igualdad es un derecho de toda la ciudadanía, no solo de las mujeres, del que no podemos prescindir, más allá de la coyuntura económica actual.

Además, no podemos olvidar que la brecha que separa a los hombres de las mujeres en situación de pobreza ha seguido ampliándose en los últimos años, fenómeno conocido como ‘la feminización de la pobreza’. En todo el mundo, las mujeres ganan como promedio un poco más del 50% de lo que ganan los hombres.

Atrapadas en el círculo de la pobreza, las mujeres carecen en muchos casos de acceso a recursos y servicios que reviertan su situación de pobreza y exclusión social. La potenciación del papel de la mujer es un factor imprescindible para el desarrollo de la sociedad, proporcionando a la mujer acceso a las oportunidades, medios y recursos que la permitan superar el círculo vicioso de la pobreza y la exclusión social.

El 24,5 % de las ciudadanas europeas se encuentra en riesgo de pobreza, un porcentaje que supera en casi dos puntos al de los hombres, del 22,3 %, según los datos publicados hoy por Eurostat, la oficina comunitaria de estadística.

Esta tendencia se da en todos los estados miembros, entre ellos España, aunque este país presenta mayores cifras de pobreza que la media europea en ambos grupos de población: el 26,1 % entre las mujeres y el 24,9 % entre los hombres, según datos correspondientes a 2010 y publicados en vísperas del Día Mundial de la Mujer.

El número total de ciudadanas europeas en riesgo de pobreza o de exclusión social ascendió a 62 millones en dicho año, frente a los 54 millones de hombres.

Eurostat considera “en riesgo de pobreza” a aquellas personas cuyos ingresos son menores al 60 % de la media nacional, que padecen una “grave privación material” (sus recursos les impiden pagar un alquiler o adquirir ciertos bienes básicos), que han utilizado menos del 20 % de su “potencial de trabajo” en el último año o que viven en hogares con un bajo nivel de ingresos.

Las mayores diferencias entre los porcentajes de hombres y mujeres en esta situación se dieron en Italia, con un 26,3 % para las mujeres y un 22,6 % para los hombres, Austria (un 18,4 % y un 14,7 %, respectivamente) y Eslovenia (20,1 % y 16,5 %).

En el otro extremo se situaron los países bálticos y Hungría, en los que los porcentajes entre sexos variaron en menos de un punto.

Eurostat también difundió hoy datos demográficos que reflejan que la población femenina alcanzó los 257 millones de mujeres en 2011, frente a 245 millones de hombres.

El número medio de mujeres por cada hombre fue de 104,8 en toda la Unión Europea (UE), mientras que en España se registró una proporción menor, de 103,1.

Las mayores proporciones de mujeres se observaron en Estonia, Letonia y Lituania, países en los que la población femenina supera a la masculina al menos en un 15 %.

La proporción de población femenina aumenta de forma considerable entre los mayores de 65 años, con un ratio de 138 mujeres por cada 100 hombres de media en la UE.

En España, esta cifra se sitúa en 134,8, casi tres puntos por debajo de los Veintisiete y muy lejos de las proporciones de los países bálticos, donde el número de mujeres mayores de 65 duplica al de hombres.