L’acció de les entitats del Tercer Sector fomenta els valors cívics i comunitaris, facilita la participació, la confiança mútua, la capacitat d’establir consensos, la tolerància amb els altres, la solidaritat i un llarg etcètera de valors que consoliden, dia rere dia, el sentiment de pertinença i compromís amb una societat. Aquestes organitzacions fomenten la cohesió i la integració social ja que actuen com a creadores de xarxes socials, impulsant el voluntariat i la participació de la ciutadania; en definitiva, accions que atenuen el risc d’exclusió social dels col·lectius menys afavorits i transformen la nostra societat en una societat més cohesionada i integradora.
En primer lloc, pel que fa a la prestació de serveis, les entitats del Tercer Sector desenvolupen una tasca molt important i, de fet, sense la iniciativa i la intervenció d’aquestes entitats, molts sectors socials quedarien gairebé descoberts. La presència de les entitats socials en aquest àmbit i el contacte proper amb les persones, les converteix en un bon detector de noves necessitats socials, precisament per la seva major flexibilitat i proximitat a les persones usuàries.
En segon lloc, les institucions acadèmiques i professionals vinculades a la intervenció social i educativa orienten les seves accions a assegurar la formació en competències i fonamentar amb continguts teòrics i pràctics aquesta intervenció, sempre des de la perspectiva del rigor professional, ètica i metodològicament parlant. En aquest sentit, creiem imprescindible que els serveis públics garanteixin uns criteris de qualitat mínims tant des del punt de vista de la cobertura tècnica dels projectes, com des del punt de vista de la formació del professionals que executaran les accions previstes i de les condicions laborals amb les que faran feina.
Des d’aquest punt de vista, per a la consecució d’objectius socials, no és suficient la simple existència d’un servei; si en aquest servei no s’atenen els principis bàsics de la intervenció socioeducativa i les seves accions no es basen en unes directrius metodològiques clares es pot caure en una atenció basada en la beneficència, orientada per la intuïció de persones amb “bona voluntat” i en una cronificació de les situacions de vulnerabilitat. A part, cal tenir molt present que en els serveis personals, si no es treballa amb qualitat gairebé és preferible no fer res per que les “lesions” generades per males pràctiques poden esser constitutives de danys a les persones i donar lloc a responsabilitats civils i penals.
Les entitats sotasignants creiem fermament que la contractació publica de serveis socials pels departaments del Govern, els Consells Insulars i dels ajuntaments ha de comportar i perseguir un benefici social, més enllà de la prestació del servei mateix, mitjançant mesures específiques en favor dels drets socials de les persones usuàries: promovent l’ocupació de persones i col·lectius amb dificultats per a la inserció sociolaboral, i posant en valor el vessant social en les polítiques socials; és a dir, la intervenció pública té responsabilitats socials especialment en l’àmbit dels serveis socials i ha de propugnar la consecució d’objectius socials en el marc de les seves intervencions.
Per tot això DEFENSAM I DEMANAM que:
- L’establiment dels barems dels projectes es faci en base a uns requisits mínims exigibles des d’un punt de vista tècnic/professional. Per tant, que el preu del servei no siguin determinant. En el cas contrari podria ser contraproduent a mitjà termini per a la mateixa Administració i per als ciutadans que rebran els serveis socials i els serveis personals, ja que el preu no és garantia d’un servei adequat a les persones. Al nostre parer, en una licitació per a una prestació de serveis socials, la puntuació del preu de l’oferta no hauria de valer més del 20%-30% de la totalitat de la puntuació, ja que hauria de ser més un element per decidir entre ofertes més o manco igualades en la valoració tècnica que no pas un element definitori per a l’adjudicació. Creiem que l’oferta econòmicament més avantatjosa és la que, amb la mateixa o semblant qualitat, resulti més econòmica i no al contrari. A més a més existeixen diverses experiències d’inclusió de criteris addicionals al preu, que tenen com a objectiu, precisament, valorar la qualitat o les exigències socials del contracte. És inherent al sentit de responsabilitat de l’administració pública vetllar per la coherència tècnica i l’ètica professional de les seves accions i apostar perquè, en la fase de definició de les clàusules tècniques, s’incloguin altres criteris a més del preu o que la valoració del preu sigui proporcionada respecte a l’objectiu del contracte, amb la finalitat d’evitar processos de subhasta o ofertes temeràries, que finalment acaben perjudicant d’una o altra manera el servei ofert als ciutadans.
- A la valoració tècnica del projecte sigui imprescindible que els licitadors obtinguin com a mínim la meitat de la puntuació màxima per tal de considerar el projecte com a presentat i aprovat. Això suposaria, si més no, una garantia de compliment dels mínims criteris de qualitat, ja que s’han donat casos en els que els licitadors que han obtingut la puntuació més baixa en aquest apartat són els que finalment han estat adjudicataris de contractes de serveis socials, el que pressuposa que la qualitat del servei no serà en cap cas la desitjada.
- Com a criteri de solvència tècnica és necessari introduir la valoració d’experiència prèvia dels licitadors de com a mínim 3 anys en la prestació de serveis objecte del contracte.
- Es faci efectiva una reserva de mercat per a contractes per a Centres Especials d’Ocupació i Empreses de Inserció a totes les administracions públiques tal i com es possibilita a la llei 30/2007.
- S’introdueixin clàusules socials en la contractació publica, ja que suposen la introducció de certs criteris en els processos de compra pública, incorporant en el contracte aspectes de política social com a requeriments previs (criteri d’admissió), com a elements de valoració (puntuació) o com a obligacions (exigència d’execució). Aquesta introducció fa que la contractació pública esdevingui una eina eficaç per a la reducció de la desigualtat social.
- L’administració ha de mostrar rigor en l’elaboració dels plecs de les convocatòries, fent constar de forma molt definida els objectius, recursos necessaris per executar els projectes, especialment pel que fa a l’acreditació de les competències que han de tenir els professionals contractats.
L’aplicació de clàusules socials en els processos de contractació, contràriament a la percepció estesa entre alguns sectors de l’Administració publica, no suposen un cost afegit, no dupliquen subvencions ni comporten noves partides pressupostàries específiques; més aviat, a causa de la intervenció del Tercer Sector Social, tenen un impacte directe en la millora dels serveis i de manera indirecta, un impacte positiu per al conjunt de la societat. Les clàusules socials són un instrument útil per a avançar cap a una societat més inclusiva socialment i més sostenible ambientalment. Ara bé, el seu desenvolupament avui a la nostra societat encara es troba molt allunyat del seu potencial. L’entrada en vigor de la nova Llei de contractes de l’Estat, que obre les portes a la introducció de clàusules socials en les contractacions públiques, així com l’aprovació del Pla de Contractació Pública Verda de l’Administració General de l’Estat, han suposat un salt qualitatiu en la seva aplicació a tots els nivells de l’administració.
La responsabilitat social de les administracions i les entitats prestadores de serveis va més enllà de la simple resposta a les necessitats puntuals. Els projectes d’inclusió social han de comptar amb el compromís social de l’administració i de la ciutadania: sense projectes rigorosos basats en clàusules socials aquest repte no té cap sentit. Rebaixant costos indiscriminadament rebaixem drets socials i augmentem el costos que se’n derivaran en un futur. Sense qualitat tècnica i sota paràmetres exclusivament econòmics, no només perilla l’eficàcia sinó també l’eficiència. Per molt barat que sigui un servei, aquest serà ineficient si no contempla, prioritàriament, indicadors de qualitat tècnica que avalin les actuacions previstes, des de la perspectiva de reducció de riscos socials i la inversió (segura) en capital social per al futur a mitjà i llarg termini.
