En el marc del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, la Xarxa per la Inclusió. EAPN-Illes Balears vol posar en relleu que tot i que l’activitat turística ha possibilitat que Balears hagi sortit de la crisi amb més rapidesa que altres regions i que s’han recuperat els nivells d’ocupació previs a 2008, el greu problema de la desigual i injusta redistribució de la riquesa continua vigent. I és que els salaris baixos i l’increment dels preus de l’habitatge són dues de les grans dificultats que han d’afrontar les Illes per poder eliminar la xacra de la pobresa.
Cal destacar que aquesta sortida de la crisi ha situat a l’Arxipèlag davant una aparent contradicció: per una banda, l’Informe de l’Estat de la Pobresa 2019, elaborat per l’EAPN, posa de manifest que l’indicador AROPE ha baixat sis punts respecte l’any anterior (el que suposa que un 18% de la població de l’arxipèlag, és a dir, més 200.000 persones estan en risc de pobresa i/o situació d’exclusió social), però per una altra, el cost de la vida ha augmentat i, en conseqüència, el benestar de gran part de la població de les Illes Balears ha empitjorat.
Així doncs, considerant les peculiaritats de les Illes Balears, la situació no convida a l’optimisme, donat que es manté un elevat risc de pobresa i exclusió social. En definitiva, l’Arxipèlag viu en la paradoxa d’un escenari de superació de la crisi amb un percentatge rellevant (i gairebé cronificat) de persones en risc de pobresa i/o exclusió social. Aquest fet es deu a que la recuperació s’ha basat en una precarització de les condicions laborals i en l’increment de les desigualtats.
Per gènere, un any més les dones són les més afectades per la pobresa i/o l’exclusió social, atès que més de 110.000 dones es troben en aquesta situació, un 3% més que els homes. La majoria treballa en sectors pitjors remunerats, continuen sent les responsables de la cura dels fills i altres persones dependents i del treball domèstic, són més vulnerables a la pobresa extrema i tenen menys possibilitats d’accedir al mercat laboral. Per aquesta raó, EAPN-Illes Balears vol recordar als poders públics que en el disseny i aplicació de les polítiques socials s’hi ha d’incloure necessàriament la perspectiva de gènere, el que suposa l’adopció d’una proposta d’inclusió i de recerca de la igualtat i l’equitat
En quant a la població que viu en condicions de Privació Material Severa, tots els factors són inferiors als registrats l’any anterior, però continua sent molt preocupant que un de cada tres illencs no pot fer front a despeses imprevistes, sense recórrer a préstecs o compres a termini. Així mateix, cal assenyalar que l’Informe de l’Estat de la Pobresa de 2019 recull que la població que experimenta dificultats per arribar a final de mes ha augmentat més de 10 punts percentuals, fins a situar-se en el 62,4% (més de 700.000 persones). En relació a aquestes xifres, EAPN-Illes Balears demanda que s’actuï sobre l’alarmant situació del preu de l’habitatge o del lloguer a l’Arxipèlag i que s’aposti per una política d’habitatge clara i valenta, donat que aquest fet dificulta la vida quotidiana de moltes famílies, que han de destinar bona part dels seus ingressos al pagament del lloguer o la quota hipotecària, i nega el dret bàsic de l’habitatge a moltes altres (per processos de desnonament, per impossibilitats reals d’emancipació o per altres circumstàncies).
Pel que fa a les llars amb baixa intensitat de treball, la xifra ha augmentat respecte a l’any anterior, ja que gairebé 39.500 persones residents a les Illes Balears es troben en aquesta situació. Igualment, cal destacar que l’índex de desocupació ha perdut fiabilitat com a mesurador de l’èxit socioeconòmic perquè actualment tenir una feina no és garantia per escapar del risc de pobresa o exclusió. En aquest sentit, al voltant d’un 15% de les persones que tenen un treball remunerat es troben en aquesta situació de risc; la figura del treballador pobre, doncs, es consolida a les nostres illes, a causa de les condicions de precarietat, la temporalitat, la curta durada dels contractes o directament l’explotació. L’Informe de l’Estat de la Pobresa 2019, assenyala que quasi 370.000 persones cobren menys de 1.000€ a la nostra comunitat.
Respecte a les pensions, el 35’3% dels pensionistes (més de 67.000) reben una renda inferior al llindar de la pobresa (634€), i al voltant de 16.000 estan en situació de pobresa severa, donat que cobren menys de 317€. Així, s’evidencia que aquesta situació s’ha agreujat respecte a l’any anterior, de manera especial en les pensions de jubilació. Per tant, des d’EAPN-Illes Balears es vol fer palès que les pensions són clarament insuficients i, donat l’augment del cost de la vida, és necessari que les administracions públiques assumeixin un compromís amb les persones majors, mitjançant l’increment de les pensions mínimes, i, alhora, millorar les condicions laborals per poder garantir en el futur una vellesa digna.