PER UNA SOCIETAT MÉS SOCIAL

Els darrers cinc anys han suposat per a la societat de les Illes Balears una dura prova pel que respecte a la cohesió social i l’estabilitat laboral i econòmica de les famílies. Els sectors socials més sensibles han estat, sens dubte, els col·lectius de persones amb risc d’exclusió social i el de persones que pateixen alguna discapacitat. Les taxes d’atur elevades i la manca d’ingressos econòmics de les famílies provoquen una fractura social i desequilibris importants.

Les Illes Balears han estat pioneres en la creació d’un teixit  associatiu, el tercer sector social, que ha permès atendre les necessitats dels col·lectius més vulnerables. Aquesta és, sens dubte, una fortalesa de la nostra societat. Comptar amb un tercer sector social ben estructurat permet millorar la cohesió social i l’atenció a les necessitats de les persones més vulnerables d’una forma eficient i eficaç.

Actualment al Tercer Sector Social Illes Balears (TSSIB) està format per 8 xarxes que representen a 97 entitats socials, més de 3.200 professionals i 5.800 voluntaris que treballen activament per assolir aquests objectius. Atenen més de 120.000 persones en diversos sectors (exclusió social i discapacitat ) i prestam serveis d’ajuda a domicili, serveis alternatius a l’habitatge, d’inserció laboral, serveis d’atenció de dia, serveis educatius i sanitaris, serveis d’atenció i promoció a l’autonomia personal, etc. Aquesta potent estructura ha permès que moltes persones mantinguin el seu lloc de treball ( a través de recursos d’inserció laboral), estiguin socialment actives, tenguin cobertes les seves necessitats bàsiques i, en definitiva, puguin exercir els seus drets de ciutadania.

Sens dubte la situació actual requereix de mesures que permetin enfortir aquesta acció d’integració i cohesió social tant per les persones que ja reben el suport dels diversos serveis que gestiona el tercer sector social com també per totes aquelles que, fruit de la crisi actual, els necessitaran més prest que tard. Les peticions d’ajuda creixen dia a dia de forma exponencial.

Les societats més madures i socialment més estructurades compten amb un tercer sector social consolidat. El sector no lucratiu amb una acció conjunta amb les administracions resol de forma eficaç i eficient aquelles necessitats socials bàsiques i arriba així a totes aquelles persones que ho precisen. El coneixement de la realitat social, l’accés directe i ràpid a les persones i el tracte humà són elements essencials i característics del suport que presta aquest tercer sector social.

En situacions de crisi profunda com la que ara vivim, l’existència d’un sector no lucratiu és encara més necessària. La cooperació entre el sector públic i el tercer sector social ha de ser encara més estreta i fluida. En aquests moments, però, hi ha diversos elements que posen en greu perill la continuïtat del sector.

L’afebliment i la desaparició de nombroses entitats provocarà sens dubte una fractura social més profunda. Desapareixerà un dels instruments d’actuació més vàlids i eficaços per lluitar contra la pobresa i les necessitats de les persones més vulnerables de la societat. Aquestes dificultats en perill són les següents:

–          Les diverses administracions públiques acumulen un deute inassumible per part de les entitats membres del TSSIB. Aquest fet posa en greu perill la continuació d’infinitat de serveis.

–          La manca d’una planificació adequada que permeti al sector preveure a mig termini quins seran els recursos disponibles per atendre amb dignitat a les necessitats socials de les persones.

–          Dificultats burocràtiques que impedeixen gestionar d’una forma àgil els programes que permeten accedir a les necessitats bàsiques de les persones.

–          Retallada en la inversió social.

–          Incompliment dels terminis de pagament establerts en les convocatòries, el que provoca unes despeses financeres molt elevades, que van en detriment dels projectes a executar.

–          Pèrdua progressiva d’espais d’intervenció, degut a que la crisis fa que la pròpia administració valori els serveis amb criteris economicistes sesgats i/o sectorials i no tingui en compte el valor afegit (econòmic ).

–          Pèrdua de capacitat per obtenir finançament.

–          En els concursos de prestació de serveis socials els criteris economicismes estan prevalent per damunt dels criteris tècnics.

El TSSIB posa de manifest que si no s’actua ràpidament sobre aquestes qüestions es produiran danys irreversibles. Nombroses entitats no soportaran per més temps la pressió del deute (actualment de 30 milions d’euros). Igualment la incapacitat per  poder preveure a mig termini el finançament que cal per a la prestació de serveis suposarà la desaparició de molts d’ells que actualment ja es presten de forma precària. Tot això implica que un nombre important de persones deixaran de rebre el servei que necessiten. La fractura social i l’exclusió social hauran guanyat la batalla.

Davant aquesta situació el TSSIB reclama que de forma INMEDIATA s’adoptin les següent mesures:

–          Que el Govern de les Illes Balears reconegui al TSSIB com un aliat estratègic per a frenar els efectes de la crisi als sectors socials més sensibles i com un instrument necessari per a lluitar contra la fractura social. Que aquesta declaració es formalitzi en la signatura d’un conveni de col·laboració.

–          Que s’agilitzin i s’actualitzin els pagaments dels deutes pendents.

–          Que es defineixi la necessària planificació del sector establint plans d’actuació plurianuals que ofereixin estabilitat als serveis que es presten.

–          Incrementar la partida pressupostària en matèria d’inversió social.

–          Establir una reserva de mercat per les entitats del tercer sector social per part de les Administracions Públiques.

–          Que en els criteris d’adjudicació dels concursos de prestació de serveis socials es contempli les clàusules socials i es doni més pes a la valoració tècnica per damunt de l’aspecte econòmic i en el seu defecte que els licitadors que no arribin a la meitat de la puntuació màxima dels criteris tècnics quedin exclosos.

Com a prioritàries RECLAMAM el pagament del deute acumulat i el compliment dels terminis de pagament. Proposam una planificació estratègica 2013-2015 així com una interlocució efectiva i permanent entre el TSSIB i el Govern Autonòmic.

Per tot això NECESSITAM, una major implicació i solucions concretes de les Administracions perquè la situació actual, insistim, ÉS INSOSTENIBLE.

Palma, 12 de desembre de 2012

TSSIB DEUNCIA DEUTE