La Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol, en coherència amb els seus valors i amb motiu de la commemoració el proper 1 de maig Dia del Treball, exposa el següent:

El treball remunerat i en condicions dignes constitueix un dels principals factors de protecció social i una garantia de lluita davant de la pobresa i l’exclusió. Tot i això, en les últimes dècades, especialment des de la Gran Recessió del 2008, hem assistit a un augment preocupant de les taxes de pobresa laboral: milions de persones malgrat tenir una feina remunerada, no disposen d’ingressos suficients per cobrir les seves necessitats més bàsiques.

A Espanya, el 2024, la taxa de pobresa entre la població empleada va ser de l’11,7%: prop de 2,5 milions de persones eren pobres malgrat tenir feina, segons el nostre Avanç de Resultats del XV Informe ‘L’Estat de la Pobresa a Espanya’. Aquestes xifres constaten que la intervenció exclusiva sobre l’ocupació no és suficient per garantir la reducció de la pobresa, especialment en el context actual on els salaris no s’han incrementat paral·lelament als costos de la vida.

La inflació i els preus d’accés a l’habitatge i a l’energia estan llastant l’economia de les llars, i malgrat mesures imprescindibles com l’augment del salari mínim interprofessional, cal avançar encara més en polítiques que millorin la qualitat de l’ocupació i les condicions laborals i salarials dels segments més pobres de la població.

A aquesta preocupant situació s’hi afegeix la taxa de temporalitat que, malgrat situar-se en mínims històrics, encara arriba al 12,7 % (segons dades de l’INE a la seva última EPA de 2024), la durada mitjana dels contractes continua baixant, cosa que indica una precarització estructural que afecta també la contractació indefinida.

Segons el XIV Informe, tenir unes condicions laborals precàries multipliquen per dues les possibilitats de caure a la pobresa. Així, disposar d’un contracte temporal duplica la probabilitat de ser pobre respecte a qui n’ha aconseguit un d’indefinit. La mateixa comparativa es dóna entre els que tenen una jornada parcial (22,1%) i els que tenen una feina a temps complet (10,1%).

La bretxa de gènere continua sent una de les principals desigualtats del mercat laboral. Les dones presenten una taxa de parcialitat 15 punts superior a la dels homes (22% enfront del 7%), i el salari brut és un 20% inferior al dels homes.

A això se sumen múltiples formes de discriminació que dificulten l’accés a una feina digna: l’origen, l’ètnia, l’edat, l’orientació o la identitat sexual, la discapacitat, haver estat a la presó o residir en zones rurals, entre altres factors. És imprescindible continuar apostant per polítiques i mesures a favor de la igualtat d’oportunitats, i del dret a una ocupació digna, accessible i de qualitat, especialment per als col·lectius prioritaris definits a la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació (article 50).

Un problema estructural del mercat laboral a Espanya és la desocupació, amb una taxa del 10,6 % a finals del 2024 (INE) que, tot i ser la més baixa des del 2008, continua liderant el rànquing de la UE. Destaca l’atur juvenil (24,90% per a menors de 25 anys) així com el de llarga durada. En el cas de persones migrants, la desocupació es va situar en un 15%. I si parlem de persones amb discapacitat, la taxa augmenta fins al 19,7%. De nou la bretxa de gènere s’evidencia amb una taxa de l’11,8% en el cas de les dones, davant del 9,5% dels homes. En alguns col·lectius, com les dones gitanes, la xifra pot pujar fins al 60%.

Una realitat paral·lela és la de l’ocupació no regularitzada, que no reconeix els drets laborals ni les garanties legals. Diversos estudis calculen que a Espanya l’economia submergida pot suposar entre un 16% i un 24% del PIB i coincideixen que afecta especialment les dones (empleades de la llar, jornaleres, cuidadores, netejadores…). Són persones que enfronten jornades abusives, salaris indignes i acomiadaments arbitraris. Sovint aquestes persones també pateixen barreres administratives, racisme i xenofòbia, etc.

Combatre la desocupació, la precarietat i l’economia submergida, així com facilitar l’accés a permisos de residència i de treball per a persones migrants, ha de ser una prioritat per construir un mercat laboral just.

Les entitats socials no només acompanyem les persones en situació de vulnerabilitat, sinó que també treballem per transformar les causes estructurals daquestes situacions. Per això, és imprescindible el suport institucional i dels diferents agents socials, a més del foment de l’Economia Social i la implicació activa de les empreses.

En definitiva, cal avançar cap a un mercat laboral just, accessible i inclusiu, que garanteixi llocs de treball dignes i de qualitat, i que protegeixi els drets laborals. Aquest objectiu està alineat amb l’Agenda 2030, especialment amb la meta 8.8, que promou entorns laborals segurs i sense riscos per a totes les persones treballadores.

El context internacional actual planteja amenaces per a la recuperació econòmica i els valors democràtics.
Davant d’aquesta situació, des d’EAPN-ES exigim als poders públics i econòmics una aposta ferma pel reforçament de les polítiques socials, i especialment les que promoguin el treball decent, la conciliació (amb especial atenció a les dones) i la protecció de les persones treballadores autònomes. Aconseguir un mercat laboral just, accessible i inclusiu és un pas imprescindible per consolidar un veritable Estat del Benestar.