250.000 persones a les Illes Balears viuen en risc de pobresa i/o en exclusió social
En el marc del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, la Xarxa per la Inclusió. EAPN-Illes Balears vol posar en relleu que tot i el creixement del negoci turístic, principal indústria de l’Arxipèlag, aquest no es tradueix en un millor benestar per les persones residents, atès que 250.000 persones de la població es troben en risc de pobresa i/o exclusió social. En aquest sentit, cal fer pales que la pèrdua del factor inclusiu del treball, concretat en uns salaris insuficients per fer front a l’increment del cost de la vida, i la pràctica impossibilitat d’accedir a un habitatge digne són les principals causes que l’empobriment, l’exclusió i les desigualtats, les quals són ben presents a la nostra societat, condemnant a un percentatge inacceptable de famílies a no poder exercir plenament els seus drets fonamentals.
Així doncs, considerant les peculiaritats de les Illes Balears, la situació no és bona, perquè es manté un elevat risc de pobresa i exclusió social. I és que vivim en la paradoxa que la principal indústria del turisme va vent en popa, però no es tradueix en una major qualitat de vida, al contrari, hi ha un rellevant percentatge de persones en risc de pobresa i/o exclusió social.
Per grups d’edat de la població de les Balears, un de cada tres nines, nins i adolescents està en risc de pobresa i/o exclusió, el valor més alt registrat, amb un 33,3%. Per tant, la pobresa infantil és una realitat palpable a les nostres illes, la qual cosa és molt preocupant, donat que no només afecta el present de les persones menors, sinó que també té repercussions significatives en el seu futur. Paral·lelament, també cal fer palès que la taxa AROPE a les llars amb menors s’ha incrementat 3,1 punts fins a arribar al 24,4%.
D’altra banda, cal destacar que el 46,3% de la població experimenta dificultats per arribar a final de mes, la qual cosa és molt preocupant perquè això posa de manifest que les situacions d’empobriment i desigualtat no són fruit de la voluntat de les persones que s’hi troben, sinó el resultat estructural del sistema.
També cal posar en relleu que 74.000 persones de les Illes Balears viuen en condicions de Privació Material i Social Severa. En aquest sentit, el 15,8% té retards en el pagament de les despeses relacionades amb l’habitatge principal o la compra a terminis; el 18,5% no es pot permetre mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada durant els mesos d’hivern i el 25,6% no es pot permetre substituir els mobles fets malbé o vells.
Pel que fa a les llars amb baixa intensitat de treball, unes 50.000 persones que resideixen a les Illes Balears es troben en aquesta situació. Així doncs, Balears és la segona regió amb aquesta taxa més baixa del país, només per darrere de La Rioja. Aquesta xifra podria semblar positiva, però l’índex de desocupació ha perdut fiabilitat com a mesurador de l’èxit socioeconòmic, perquè actualment tenir una feina no és garantia per escapar del risc de pobresa o exclusió. Actualment, la figura del treballador pobre s’ha consolidat a les nostres illes, a causa dels preus de l’habitatge, la inflació, les condicions de precarietat, la temporalitat, la curta durada dels contractes o directament l’explotació.
Per últim, EAPN-Illes Balears vol evidenciar que la problemàtica residencial ja és un problema greu a les Illes Balears i s’ha convertit, a hores d’ara, en el principal generador de pobresa i afecta gran part de la població. El mercat del lloguer s’ha convertit en un mal de cap per molts illencs, que no poden accedir a la compra d’un habitatge. Molts de lloguers que abans estaven disponibles per llogar tot l’any, s’han convertit en lloguers vocacionals, la qual cosa ha comportat una reducció de l’oferta del lloguer per residents. A més, els llogaters es troben en una situació difícil, ja que els preus dels lloguers han pujat d’una manera desproporcionada en comparació amb els salaris. Molts es veuen obligats a destinar una part significativa dels seus ingressos al lloguer, el que limita la seva capacitat d’estalviar i planificar el seu futur. En aquest sentit, cal fer palès que la quota de lloguer actualment és superior a la quota hipotecària. Per tant, si posam el focus en la població pobre, el percentatge de despesa destinat a l’habitatge suposa més de la meitat dels seus ingressos, es a dir, més del doble que registra el total de la població. Aquests percentatges posen de manifest que l’habitatge és un factor de vulnerabilitat, ja que es tracta d’una despresa de la qual no es pot prescindir i, per tant, determina quina part de la renda disponible pot dedicar-se a cobrir les altres necessitats bàsiques de la llar.