A Espanya, 6,6 milions de dones es troben en risc de pobresa i exclusió social, una problemàtica que afecta més dones joves o dones en més situació de vulnerabilitat.

Amb motiu del 8 de març del 2025, Dia Internacional de les Dones, la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social a l’Estat Espanyol (EAPN-ES) vol posar el focus en la pobresa com a forma de violència estructural contra les dones, provocada per desigualtats sistèmiques que requereixen respostes polítiques urgents i integrals.

Per a l’entitat, les elevades i constants xifres de pobresa i exclusió social en les dones exigeixen polítiques públiques efectives que garanteixin els seus drets i una vida digna. Aquesta demanda adquireix més urgència si s’atén la creixent influència de discursos i propostes que amenacen els avenços en igualtat i protecció, que afecten la cohesió social, i tenen un impacte més gran sobre els grups socials més vulnerables.

“L’actual context polític no només posa en risc el reconeixement de drets, també el seu exercici efectiu, incloent-hi les activitats del Tercer Sector i generant un empitjorament de les condicions de vida de milions de dones a Espanya” assenyala Patricia Durán, representant de la Comissió Permanent d’EAPN-ES.

UN PROBLEMA ESTRUCTURAL AMB IMPACTE DIFERENCIAT

La desigualtat de gènere és un problema estructural que requereix solucions profundes. Segons l’Avanç de Resultats del XV Informe L’Estat de la Pobresa, el 26,8% de les dones i el 24,8% dels homes a Espanya estan en risc de pobresa i exclusió social.

A aquestes xifres preocupants se suma l’impacte de les polítiques de protecció social, que han estat insuficients per revertir aquesta situació i el seu abast ha estat menor en les dones, a causa de la manca d’un enfocament de gènere i interseccional efectiu. Des del 2015, les polítiques socials han reduït la

pobresa entre els homes en un 14,2%, mentre que només un 5,8% de les dones han aconseguit sortir daquesta situació.

Les llars monoparentals, majoritàriament liderades per dones (80 %), estan especialment afectades: més de la meitat (50,3 %) estan en risc de pobresa i exclusió social. A més, les nenes i adolescents menors de 16 anys, així com les dones entre 16 i 44 anys, presenten índexs de pobresa en augment. La càrrega desproporcionada de les cures, la bretxa salarial i la precarietat laboral agreugen aquesta situació, fent urgent l’aplicació de polítiques de coresponsabilitat i protecció social.

La desigualtat de gènere també es veu reflectida al mercat laboral amb una bretxa d’ocupació del 10,1% el 2023. Això es tradueix que les dones treballen més a temps parcial, i la principal raó és una altra bretxa: les cures de persones dependents. És a dir, les dones segueixen fent-se càrrec de les cures no remunerades per la qual cosa accedeixen de manera més precària al mercat de treball i tenen pitjors condicions en la seva vellesa.

INTERSECCIONALITAT A LES SITUACIONS DE POBRESA

Les dones que enfronten discriminacions interseccionals, com les pertanyents al poble gitano, les migrants -especialment aquelles en situació administrativa irregular-, les racialitzades, les dones trans o amb discapacitat, pateixen una vulnerabilitat encara més gran.
La taxa de risc de pobresa i/o exclusió social per a estrangeres extracomunitàries arribava el 2023 al 58,7 %, molt per sobre de la mitjana nacional. Per a EAPN-ES, aquesta realitat exigeix ​​un enfocament interseccional a les polítiques públiques, assegurant que les mesures adoptades siguin eficaces per a tots els grups.
En aquest sentit, per a l’entitat el nou Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, que reconeix la violència econòmica com una forma de violència de gènere, “és un avenç necessari però insuficient si no va acompanyat de mesures que garanteixin l’autonomia econòmica de les dones”, tal com assenyala María Miaja, representant d’EAPN-ES.
I apel·la alhora que la transposició de la Directiva Europea 2024/1385 sobre la lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica inclogui polítiques actives d’ocupació, protecció social i accés a recursos.

PROPOSTES D’EAPN-ES PER A LA IGUALTAT I L’ERRADICACIÓ DE LA POBRESA

En aquest context, EAPN-ES urgeix a les Administracions públiques a reforçar la protecció social amb enfocament de gènere, assegurant un suport universal a la criança i una revisió de l’Ingrés Mínim Vital que atengui les necessitats de les dones en situació de pobresa, tenint en compte la diversitat a les famílies.
A més, proposa reforçar el sistema públic amb mesures com l’ampliació de l’educació infantil de 0 a 3 anys amb accés gratuït, així com el reforçament de la sanitat i la salut mental per a dones en exclusió. És imprescindible, a més, la regularització i millora de les condicions laborals al sector de les cures i la creació d’una Estratègia Estatal de Cures amb finançament suficient.
Per garantir que les polítiques públiques combatin la feminització de la pobresa, també cal incorporar la perspectiva de gènere en el seu disseny i avaluació. Això implica mesurar l’impacte diferenciat de la pobresa en dones i homes, prioritzar aquest enfocament al Consell Assessor de Bretxa de Gènere i avaluar els fons europeus des d’una perspectiva d’igualtat.
Així mateix, és clau desenvolupar estratègies específiques per als col·lectius més vulnerables, garantint drets bàsics a dones migrants en situació administrativa irregular, promovent programes d’habitatge per a dones en situació de sensellarisme i enfortint la inserció laboral en feines de qualitat i la protecció social de les víctimes de violència de gènere.
Per acabar, EAPN-ES aposta per la participació activa de les dones en situació de pobresa en la presa de decisions. L’eradicació de la pobresa no pot esperar i passa per frenar la feminització de la pobresa: és hora d’un compromís real per una societat justa, equitativa i lliure d’exclusió.