La darrera Enquesta de Condicions de Vida, els resultats de la qual es varen publicar el passat dia 13 de febrer, posen de relleu que gairebé 200.000 persones de les Illes Balears es troben en risc de pobresa i/o exclusió social, malgrat l’indicador sintètic AROPE s’hagi reduït 4 punts respecte l’any anterior i se situï en el 16,2%. Desglossant els components d’aquest indicador, Balears presenta millores tant a nivell de renda (es tracta de l’autonomia que ha vist incrementada en major proporció la renda per persona) com en la taxa de pobresa (que passa del 15,3% al 11,3%), la baixa intensitat de treball a la llar (del 5% al 4,2%) i la privació material i social severa (del 8,3% al 4,3%).

No obstant, s’ha de recordar que aquestes dades s’han de considerar un mínim, doncs l’enquesta es fa a les llars i per tant no hi apareixen les situacions d’aquelles persones que es viuen al carrer, en assentaments, en albergs o en caravanes.

D’altra banda, tot i que els indicadors són positius, cal recordar que la pèrdua del factor inclusiu del treball a l’Arxipèlag ha quedat clarament posada de manifest en la insuficiència salarial per fer front a l’increment constant increment del cost de la vida de les Balears i, per descomptat, per poder accedir a un habitatge digne. A això cal afegir-hi que Balears és la comunitat amb major percentatge de persones que viuen de lloguer, un factor d’exclusió afegit, donat el desmesurat increment de preus, la discriminació que pateixen moltes persones per motius no econòmics (origen, fills…) i el creixent parc d’habitatge destinat al lloguer turístic.

Des d’EAPN Balears es destaca l’impacte positiu que han tengut les polítiques socials desplegades durant els darrers anys (escut social, increment de l’SMI…) però alhora alerta que són insuficients per acabar amb la pobresa estructural que pateix la nostra comunitat.

El fenomen de l’empobriment genera un cercle viciós que perpetua les desigualtats i exclou a un percentatge inacceptable de famílies de poder desenvolupar un projecte de vida digne. En definitiva, el sistema econòmic actual, amb una estructura salarial no compassada amb el creixement i els beneficis empresarials i, sobretot, la pràctica impossibilitat d’accedir a un dret fonamental com és l’habitatge estan aprofundint la bretxa social, que si no es combat de manera urgent i decidida continuarà perjudicant les generacions futures i consolidant la desigualtat com a norma.

Per tot això, EAPN defensa el paper fonamental del sector públic i reclama el desplegament de polítiques que garanteixin l’accés a un habitatge, la protecció efectiva de les persones més vulnerables i una redistribució justa de la riquesa.