EAPN-Illes Balears, a partir d’un grup d’entitats i de professionals que treballen des de l’acompanyament o bé es veuen afectades per dita problemàtica, ha reivindicat una atenció integral i amb perspectiva de gènere per a les dones en situació d’exclusió residencial. No en va, aquesta situació afecta de manera particular a les dones, als seus fills i filles, que es veuen atrapades en la intersecció de dues problemàtiques greus: les violències masclistes en totes les seves formes (sexuals, de gènere, etc.) i l’augment desorbitat dels preus d’habitatge.

Així doncs, EAPN-Illes Balears ha reclamat situar aquesta problemàtica en el centre de l’agenda política i crear un grup de treball per dissenyar models d’atenció adaptats. Així mateix, també ha reivindicat la creació de recursos, programes i serveis especialitzats, amb la capacitat suficient per oferir atenció integral i adaptada a les necessitats específiques de les dones en situació d’exclusió residencial, així com formar els agents implicats en l’atenció a l’exclusió residencial en perspectiva de gènere i interseccionalitat, acomodant les metodologies d’intervenció en violències masclistes per no deixar cap dona enrere.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma amb la major taxa de víctimes de violència de sexual per cada 10.000 habitants, una realitat que posiciona a les dones com a víctimes especialment vulnerables. A més, ocupa el cinquè lloc en la taxa de víctimes de violència de gènere per cada 1.000 habitants, amb una tendència a l’alça en els últims anys. També, cal fer palès que és una de les comunitats amb els preus més elevats d’habitatge, situant les dones, especialment les joves, les migrades i les que lideren llars monoparentals, en una situació de gran vulnerabilitat social i econòmica. En aquest sentit, les llars monoparentals, amb una presència majoritària de dones, són les que pateixen més dificultats per arribar a final de mes, amb una taxa de pobresa superior a la de les llars amb dues persones adultes.

Malgrat aquesta realitat, l’atenció residencial ha estat dissenyada des d’una perspectiva androcèntrica, no tenint en compte les necessitats específiques de les dones, ni la seva protecció davant les violències masclistes. No en va, a les Illes Balears, l’accés als serveis per a dones sense llar és insuficient i no garanteix una protecció efectiva. Els recursos estan masculinitzats, i s’invisibilitzen altres realitats de sencellerisme com viure sota amenaça de violència, viure en centres d’acollida, en situacions d’amuntegament, etc. I és que aquesta manca d’alternatives d’habitatge pot perpetuar violències o forçar ales dones a acceptar relacions abusives per aconseguir un sostre, desplegant una sèrie d’estratègies marcades pels rols de gènere.

A més, cal destacar que les dones sense llar que consumeixen substàncies o tenen problemes de salut mental s’enfronten a grans barreres per accedir als serveis residencials i d’atenció a les violències masclistes, ja que aquests factors les exclouen. En aquest sentit, no existeixen espais segurs de consum, fet que exposa les dones que consumeixen al carrer a violència masclista, aporofòbia i altres agressions, deixant-les encara més vulnerables.