El Consell de Ministres ha aprovat la pujada de l’SMI del 4,4%, fins a 1.184 euros al mes en 14 pagues. L’SMI, acordat amb els sindicats CCOO i UGT, s’aplicarà amb caràcter retroactiu des de l’1 de gener. D’aquesta manera, l’SMI encadena un augment del 60,9% des de 2018, i ha passat de 735,90 euros mensuals a 1.184 euros en 2025 (448,10 euros més). A més, des del Ministeri d’Hisenda s’ha introduït per primera vegada la tributació de l’IRPF als qui perceben l’SMI.

Segons estimacions de CCOO, la pujada del salari mínim beneficiarà a uns 2,1 milions de persones treballadores a Espanya, especialment als grups socials més afectats per la precarietat laboral: dones, població jove, amb contracte temporal, en ocupacions elementals i en sectors com l’agricultura, l’hostaleria o el comerç.

Des de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social en l’Estat Espanyol (EAPN-ES) se celebra aquest acord, un avanç significatiu en la lluita contra la pobresa, especialment la pobresa laboral.

No es pot oblidar que, a Espanya, 2,5 milions de persones són pobres malgrat tenir una ocupació, segons el XIV Informe sobre L’Estat de la Pobresa d’ EAPN-ÉS, un mercat laboral que discrimina per gènere, origen i territori -afectant les dones, les persones extracomunitàries i als qui viuen en zones rurals-, i on les condicions laborals de parcialitat i temporalitat multipliquen per dues les possibilitats de caure en la pobresa.

Tributació de l’SMI

D’altra banda, i respecte a la decisió d’Hisenda d’aplicar l’IRPF a l’SMI, des d’EAPN-ES s’insta el Govern a elevar el llindar exempt de l’IRPF com en anys anteriors, per a evitar els efectes d’aquesta mesura en sectors de la població més vulnerable.

De fet, segons l’Informe de la Comissió d’Experts de l’SMI, la mesura afectarà mig milió de persones, el 20% de les prop de 2’5 milions que cobren l’SMI, la majoria solteres i sense càrregues, i moltes d’elles joves en les seves primeres ocupacions, que abonaran 300,05 euros a l’any.

Enfront d’això, cal assenyalar que les persones joves al nostre país enfronten dificultats específiques, especialment en el referit al mercat laboral i a l’accés a l’habitatge. De fet, la desocupació i la precarietat s’acarnissen amb la joventut: la taxa de temporalitat de les persones ocupades de 16 a 29 anys és més del doble que la registrada a nivell general (34,7% vs 15,7%), i l’atur juvenil excedeix amb molt a la xifra de la població total: un 21,4% enfront del 12,2%, segons l’Informe so bre l’Estat de la Pobresa’ d’EAPN-ES.

Aquesta situació deriva en una problemàtica de pobresa entre la joventut que aconsegueix a més de 1,5 milions de joves, al que se suma l’actual crisi dels lloguers. El cost de l’habitatge empeny a les i els joves al mercat del lloguer, on els preus a l’alça absorbeixen bona part dels seus recursos.

Mesures de justícia fiscal i justícia social

Des d’EAPN-ES es vol recordar que la pujada de l’SMI és una mesura especialment enfocada a persones en situacions de vulnerabilitat, i que, malgrat l’increment significatiu dels últims anys, els qui el perceben segueixen presentant dificultats per a fer front a l’alça dels preus de l’habitatge, i del cost de la vida, especialment de l’energia i de la cistella de la compra.

Si a això li sumam unes taxes de pobresa altes i constants i un sistema fiscal poc distributiu, que carrega un gran pes sobre les rendes mitjanes i baixes, no és comprensible que s’apliqui la tributació de l’IRPF al salari mínim. En aquest sentit, des de l’Entitat es demana al Govern apostar per un sistema fiscal just i una redistribució de la riquesa que garanteixi la cohesió social i reforci l’Estat del Benestar, posant més pressió recaptatòria en les rendes més altes, de tal forma que el sistema públic segueixi en ple funcionament per a tota la ciutadania.